TRANUITAR, [TRENUYTAR] v. n.

Passar desvetllat la durada de la nit.

V. transnuitar.

"No pot hom loar lo trenuytar tro que s alba."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"E quant viu en G. de Cardona que nos erem albergats en aquel loch, exi sse n de nuyts e tranuyta..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 45

"Trenuytaren e faien romeries e pelegrinacions los desirers e ls remembraments de l amic en les noblees de son amat, e aportaven a l amic fayçons e umplien son enteniment de resplandor..."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 331

"E ell trenuytava e sofferia frets e calors e fam e desayres sobre los sarrahins que en son cor no s pensava que un jorn de repos degues haver..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XVI